Les capelles tenien una demarcació pròpia i enquadraven la població rural disseminada més pròxima, però a mitjans segle XI, van passar a ser subordinades de l’església parroquial de Sant Pere. Aquesta mantenia viva la seva vinculació gràcies a les romeries i processons.

L’ermità era la persona al servei d’un santuari, capella, monestir, que feia els encarrecs dels religiosos i els oficis. Havia d’ésser mantingut i atès; a canvi, hi aportava els seus béns presents i futurs. Excepte la capella de St. Sebastià, la resta de capelles de Premià van acollir un ermità.