La Cadira del Bisbe i el jaciment arqueològic

És un turó de la vessant sud de la Serralada Litoral. S’eleva uns 267 metres sobre el nivell del mar i té una superfície de 29.967 m2. Tota l’àrea és un poblat ibèric fortificat, datat des de la meitat del segle VI fins a mitjans del segle I aC.

Està parcialment excavat, de tal manera que només es coneixen en profunditat la zona superior del carrer,  les tres cases i la torre.

La societat ibèrica, influenciada des de segles ençà per les relacions comercials amb la resta de pobles de la Mediterrània i de l’Europa central, s’hi va anar definint com una cultura autòctona, ben diferenciada i única.

Coincideixen al lloc altres elements naturals i històrics que corroboren que la muntanya va ser una font de recursos des de la presència humana fins a la mecanització del camp, cosa que va fer que es convertís en un espai molt culturalitzat.

La visita de la Cadira del Bisbe ens permet descobrir el món ibèric i altres elements, en un marc privilegiat amb magnífiques panoràmiques de la vall de Premià i el mar.

El Jaciment de la Cadira del Bisbe, descobert el 1929 per Joaquim Folch i Torres, ha estat objecte de recerca per part d’arqueòlegs, associacions i institucions. El 1972 els terrenys es van urbanitzar, causant la destrucció de gran part del jaciment. El 1998, l’Ajuntament de Premià de Dalt va adquirir la titularitat dels terrenys i l’octubre del 2005 va declarar tot el jaciment arqueològic com a Bé Cultural d’Interès Local.

És un poblat de dimensions mitjanes, ubicat en un indret estratègic, amb una clara intenció de control de territori: la vall de Premià i el pas de la ruta que uneix la plana i la Serra de Sant Mateu, via de pas cap al Vallès.

La seva construcció respon a un model urbanístic aterrit, emmurallat i amb una torre defensiva que constitueix el nucli urbà entès com a centre polític i econòmic del territori circumdant, de clara vocació agrícola.

Al Maresme, es coneixen altres ciutats d’aquestes característiques com el Mas Boscà (Badalona), el Turó de Montgat (Montgat), Céllecs (Òrrius) i, finalment, Burriac (Cabrera de Mar), del que és probable que en depenguessin els pobles veïns.

Descobreix més